PERIODISME INTERNACIONAL DE CARRER

Pepa Roma és la guanyadora del Premio Ítaca d’enguany. Margarita Arboix, rectora de la Universitat de Barcelona, li entrega el premi. Roma el recull emocionada i molt agraïda davant del públic de l’Aula Magna que aplaudeix sense pausa. L’eufòria és rebaixa. Arriba la calma. I Pepa Roma s’acosta el micròfon.

Roma fa un discurs basat en la seva experiència com a periodista arreu del món però, sobre tot, com a dona feminista. La periodista recorda els seus inicis a la Universitat Autònoma on assegura que va formar part d’una de les primeres generacions de periodistes formades en aquesta universitat. Però de seguida explica la seva experiència. 

Els primers bitllets

El seu viatge pel món comença a Londres on busca “el seu interior” i troba “una utopia, una societat feliç”. Aquest viatge l’acaba portant a la Índia on Pepa Roma descobreix un país obert, sense tants prejudicis. El territori indi li crea “un impacte molt important”, li marca. De fet, Roma assegura que és gràcies a aquesta gran experiència que decideix fer periodisme de viatges.

A partir d’aquí a Pepa Roma li criden l’atenció altres cultures, altres continents del món. En tots aquests territoris busca coneixement. Busca tenir una nova visió del món. I ho aconsegueix. 

En femení

Quan al periodisme internacional hi havia poques dones, Pepa Roma trenca tots els estereotips. Pepa Roma va reivindicar l’enorme camí que s’ha recorregut en aquest àmbit. Malgrat això, va fer una cridar a dir no. A posar barreres. La reportera també es va qüestionar quin paper aporten les dones en el món actual i va convidar a les assistents a explicar la realitat “amb els seus ulls, amb els ulls de dona”

“S’ha de preguntar a la base, a la gent. No sempre als que manen”

Pepa Roma aprèn a fer periodisme fent informació de proximitat. Roma trepitjava el carrer per veure que estava passant i per oferir una visió local de l’actualitat. Un dels primers reportatges que recorda és a les zones pobres de Barcelona. Roma va oferir una realitat al públic que en aquell moment no era habitual llegir en premsa. La periodista no només s’empapava d’informació sinó que la contrastava amb dades oficials i no oficials. “Per a mi va ser una escola de periodisme impressionant, em va servir per ser reportera internacional” reconeix Roma.

L’època que tocava narrar a Pepa Roma era una etapa de canvis. Un moment on els països anaven cap a la democràcia. I ella ho estava explicant de primera mà, en primera persona. Sempre que la reportera marxava com a enviada especial aprofitava per fer periodisme local però a fora. Buscava la realitat de cada país més enllà del gran fet mediàtic que cobrien la resta de mitjans. Això la va portar a aconseguir grans reportatges i algunes exclusives com l’entrevista a Nelson Mandela just després que l’expresident sortís de la presó. 

 “El turisme trenca aquesta idea de viatjar”

Pepa Roma no està del tot satisfeta amb el rumb que ha pres el turisme. La periodista assegura que actualment anem a visitar els monuments i espais que tothom visita. Els que apareixen a les guies, fòrums o llibres turístics. Per això, Roma fa una crida a visitar els racons més desconeguts de les ciutats i convida a deixar-nos perdre per la realitat de cada territori. 

“S’ha perdut el context”

Amb el periodisme d’avui dia tampoc es mostra massa positiva. Pepa Roma reconeix que les xarxes han eliminat el que ella tant ha revindicat: estar present als llocs, anar a veure les coses. La reportera recorda que els periodistes tenen l’obligació de contrastar i no de fiar-se de tot el que s’explica de forma externa a través de les xarxes socials. Roma també afirma que “no són els polítics els que polaritzen la societat sinó que és la gent que va a l’extrem quan busca una informació”. Per això, ella reafirma el paper clau del periodisme per crear espais de referència i de mostra de la realitat. 

Les grans paraules que ens ha deixat el seu discurs en forma de núvol