L'AUDIOVISUAL
Viatjar a través d'una pantalla mai havia estat tan fàcil i emocionant. A través de l'audiovisual, periodistes com la Cosima o la Paty ens transporten als seus mons i ens transmeten histories emocionants.
Paty Godoy - "Redescobrir"
Paty Godoy, corresponsal i participant periòdicament en Altair magazine, periodista. Va començar fa uns anys en el periodisme en mitjans de comunicació mexicans. Originària de Sonora, amb el que ha relacionat el seu treball. Va començar a treballar com qualsevol reporter i després a la TV, va anar a viure a la Ciutat de Mèxic, ja que com passa en molts països, per poder estar en periodisme va haver de deixar el seu poble per estar en un mitjà nacional.
Actualment treballa per grup Imatge on treballa de corresponsal a Espanya. Ella mateixa ha confessat que "la vida m'ha portat per molts camins", fins a acabar al que avui en dia es dedica, el món audiovisual. Ha passat, de pràcticament no saber agafar una càmera, a compondre documentals audiovisuals. Ha pogut anar més enllà de la crònica de viatges creant un espai on l'usuari pot interactuar, convertint-se en usuari, on s'allotja al web i té altres dinàmiques de consum. O interactues o no avances.
"No pensava que tornaria a descobrir Sonora d'aquesta manera"
"Volia apostar per un nou format més dinàmic"
Paty Godoy, corresponsal i participant periòdicament en Altair magazine, periodista. Va començar fa uns anys en el periodisme en mitjans de comunicació mexicans. Originària de Sonora, amb el que ha relacionat el seu treball. Va començar a treballar com qualsevol reporter i després a la TV, va anar a viure a la Ciutat de Mèxic, ja que com passa en molts països, per poder estar en periodisme va haver de deixar el seu poble per estar en un mitjà nacional. Actualment treballa per grup Imatge on treballa de corresponsal a Espanya. Ella mateixa ha confessat que "la vida m'ha portat per molts camins", fins a acabar al que avui en dia es dedica, el món audiovisual. Ha passat, de pràcticament no saber agafar una càmera, a compondre documentals audiovisuals. Ha pogut anar més enllà de la crònica de viatges creant un espai on l'usuari pot interactuar, convertint-se en usuari, on s'allotja al web i té altres dinàmiques de consum. O interactues o no avances.
"No pensava que tornaria a descobrir Sonora d'aquesta manera"
Gràcies al llibre de Roberto Bolaño, Els detectius salvatges, va descobrir una altra manera de veure el seu lloc d'origen, Sonora. Després d'això va començar a elaborar el seu gran èxit Els deserts de Sonora, lloc al que com ella bé diu "Aquesta és la història d'un retorn, el meu retorn, on segueixo les petjades que altres van deixar abans de mi per retrobar-me amb els meus records".
Recorregut el desert de Sonora creant contingut, imatges, vídeos, àudios. En tornar a BCN va pensar que és el que volia explicar amb tot això, sabent que seria un documental, però no que tipus. Ella mateixa confessa que aquesta obra suposa "un redescobriment de la meva pròpia terra". Un viatge que l'ha ajudat a obrir els ulls i veure alguna cosa que durant tot el temps que hi va viure no va ser capaç de descobrir o simplement, alguna cosa al que mai va arribar a prestar tanta atenció.
"Volia apostar per un nou format més dinàmic"
La seva obra està dividida en tres parts, totalment interactives, on ens mostra un món diferent a través no només de fotografies o vídeos, sinó de les seves pròpies vivències i sentiments. Ens parla d'un nou tipus de narrativa, que planteja altres formes d'explicar històries, potser siguin les de sempre, però creant un món que arribi a més gent. Perquè com bé va dir Godoy, "Internet ens ha donat nous camins i formes de veure i consumir entreteniment, és una oportunitat".
Una obra que et portara a un altre lloc.
Cosima Marina Dannoritzer - "Curiositat i ment oberta"
Cosima Martina Dannoritzer és una directora i productora de cinema alemanya. Es va fer un nom Arreu del Món amb el seu premiat documental "Comprar, llençar, comprar", sobre l'obsolescència planificada dels aparells.
"Quan comencem un projecte no sabem si pot ser molt curt o molt llarg"
Per a ella "fem viatges per entrar en mons desconeguts, conèixer una mica exòtic", una cosa que funciona molt bé per a les bases d'un documental, ens permet analitzar aquesta forma a través de la qual compartim informacions, perquè per a ella "viatjar és fer un documental ".
Cosima ens explica, tot el necessari per emprendre aquest viatge, que els grans documentals sempre han de tenir més de dues fonts, cal anar a veure la gent, llegir llibres, captar molta informació, hem d'agafar el viatge que havíem pensat, agafar els nostres propis elements i crear una barreja que ens faci viatjar. A més, ens va explicar les claus de les seves obres, els seus "viatges", a través d'uns documentals en què ha trobat una història que explicar, petits viatges on entren els elements del temps. El seu objectiu era buscar una història del passat dins de la vida d'un personatge, institució, per acabar arribant a un moment que ella considera "el més interessant", la producció i el muntatge de la seva obra.
Finalment, remarcar una frase que ens va regalar Cosima i que conté molt sentit, ja que sempre hauríem de tenir-la en compte, i és que "cal estar obert, portar la motxilla i si passa alguna cosa estar a punt per adaptar-se i per veure què passa".
Comprar, tirar, comprar, el documental que tracta sobre l'obsolescència programada, és a dir, la reducció deliberada de la vida d'un producte per incrementar el seu consum. Amb aixó ens porta a la pregunta: Per què els productes electrònics duren cada vegada menys?
Cosima Marina Dannoritzer - "Curiositat i ment oberta"
Cosima Martina Dannoritzer és una directora i productora de cinema alemanya. Es va fer un nom Arreu del Món amb el seu premiat documental "Comprar, llençar, comprar", sobre l'obsolescència planificada dels aparells."Quan comencem un projecte no sabem si pot ser molt curt o molt llarg"
Per a ella "fem viatges per entrar en mons desconeguts, conèixer una mica exòtic", una cosa que funciona molt bé per a les bases d'un documental, ens permet analitzar aquesta forma a través de la qual compartim informacions, perquè per a ella "viatjar és fer un documental ".
A la BBC va aprendre que "has de entretenir, informar i educar alhora", ja que una cosa no exclou les altres i les tres juntes funciona molt bé. L'important és "agafar l'espectador de la mà i convidar-lo a fer el viatge amb tu". Per això mateix el seu primer viatge va ser amb un producte documental, ja que com bé diu "primer es fa amb els nostres ulls, després vam dissenyar el viatge de l'espectador". Per a ella cal no només és important veure llocs nous, sinó viatjar internament, ja que és on més aprenem.
"És més interessant si agafes a l'espectador de la mà i el convides a conèixer alguna cosa"
Cosima ens explica, tot el necessari per emprendre aquest viatge, que els grans documentals sempre han de tenir més de dues fonts, cal anar a veure la gent, llegir llibres, captar molta informació, hem d'agafar el viatge que havíem pensat, agafar els nostres propis elements i crear una barreja que ens faci viatjar. A més, ens va explicar les claus de les seves obres, els seus "viatges", a través d'uns documentals en què ha trobat una història que explicar, petits viatges on entren els elements del temps. El seu objectiu era buscar una història del passat dins de la vida d'un personatge, institució, per acabar arribant a un moment que ella considera "el més interessant", la producció i el muntatge de la seva obra.
Finalment, remarcar una frase que ens va regalar Cosima i que conté molt sentit, ja que sempre hauríem de tenir-la en compte, i és que "cal estar obert, portar la motxilla i si passa alguna cosa estar a punt per adaptar-se i per veure què passa".
Comprar, tirar, comprar, el documental que tracta sobre l'obsolescència programada, és a dir, la reducció deliberada de la vida d'un producte per incrementar el seu consum. Amb aixó ens porta a la pregunta: Per què els productes electrònics duren cada vegada menys?
Properament llançarà un nou documental:
La falta de temps, el nou viatge que ens porta Cosima.
Què ha passat amb el temps que s'escorre més ràpid que mai? Ens ho estan robant? Aquest documental ens presenta el temps com a nou recurs que tots els poders anhelen, un recurs finit com l'aigua o el petroli. Dannoritzer viatja a diferents països del mon per explicar com s'está desapropiant als ciutadans de la sobirania sobre un bé intangible que és sinònim de vida.

Comentarios
Publicar un comentario